Estic tan sol
quan tu no estàs amb mi…
que sé ben redecert
que em podria morir.
Jo t’estim tant
que em sembla tornar boig.
Lo vermell ho veig blau
i lo blau ho veig roig.
Te vaig veure una volta,
me vaig enamorat,
me feres una ullada
i mai més no em podré curar.
Tu tens verí,
tu tens verí.
Això és bo per a tothom,
però no és bo per a mi.
Els dius “t’estim”
i no estimes ningú.
Conta’m mentides.
Ningú no les diu com tu.
Torna, torna…
torna’m a anomenar.
Quan tu dius el meu nom
sembla que em tornin a batejar.
Tu tens verí,
tu tens verí.
Això és bo per tothom,
però no és bo per mi.
Tan sols per culpa teva
me bolc en fang i llim.
Voldria avorrir-te
la meitat del que t’estim.
