No es pot sortir sense resar
una novena a Sant Urbà
on és el seny i la moral?
S’ha perdut tot lo primordial
Nostre Senyor duu auriculars
i ja no fa jocs malabars
reivindiquem la lliga del bon mot
i eliminem el cony, collons, refot.
El cap de cony, el capsigrany,
el potiner, el mal averany,
el dròpol, ruc, bèstia, animal
entre cometes “carcamal”
L’estúpid brètol i gandul
i el vés a prendre pal cul
el ximple, tosc, rústec, tarat
murri, talòs i desgraciat.
Tampoc fa fi dir recollons
pollastre i colla de cabrons,
“careto”, cromo i groller,
manefla, cuc i “botifler”,
Facinerós i escanyolit,
macarra, tomàquet i bandit
pispa, grifota o bé banyut
amb fill de puta o orellut.
Sense oblidar l’emprenyador
eI malparit, el malfactor,
el tifa, imbècil, pit estret
amb el guripa i el pilIet.
EI xitxarel·Io i el bergant,
gallimarsot i el mal llamp
quina putada sento dir
i més al sud sento roí.
Patata, figa i parrús,
Moraco i cara de lluç
Babau, burleta, llefiscós,
Pardal, somera, també gos.
Amb l’os pedrer i el cagalló
El brut, barrut i fanfarró.
Els llepafils i el llepaculs,
Poca vergonya, rot, insuls.
Patós, burilla, figurí,
Pesat, sudaca i mesquí.
fatxenda, pollós i marrà
Xoriço, penques o taujà.
Au pixa sang, cos de budell,
Vas mal follat pinxo mesell,
Puc a allargar-ho fins demȧ,
Mal em pesi en català
Però és hora d’anar a combregar
A missa aneu? Aneu, aneu…
Em cago en Déu!
