Com l’oasi a l’horitzó,
una visió semblant al foc
s’apodera per moments de tu.
Ho abraça tot.
Fon l’ombra de la por.
En silenci et parlarà, xiuxiuejarà.
Companyia poderosa com la son,
nua i real. Que no en tens prou?
Portes l’escalfor,
la primera nit d’un estiu sense tardor.
Bèstia somrient,
sàvia i complaent, ets idèntica a l’amor.
Agraïda! Encantat!
Noble final. El cercle s’ha tancat.
L’elegància i el bon temps
s’imposaran de sol a sol
