Era l’estiu un temps que mai no acabava
Llargues eren les hores d’aquelles nits
Màgic era el fanal que ens il·luminava
Fet amb la poca traça dels nostres dits
Sempre la mar present com una gran bassa
Platges que s’endevinen en l’horitzó
Sempre anhelant pujar en aquella barca
Fer-se a la mar abans que s’aboque el sol
Lligueu-me al pal de la vela
Que vull sentir cantar les sirenes
Lligueu-me fort a la barca
Que vull deixar-me temptar per elles
Les veus que vénen del mar
Toquen els cors i estenen les ales
S’emporten els mariners
Que enmig la nit gosen escoltar-les
Tanqueu la bossa dels vents
Que el dia és clar i la brisa és fresca
La quilla besa la mar
I va pintant-li rius de bromera
Lligueu ben fort el cordell
Que en l’horitzó hi ha un illa petita
Si no s’enfaden els déus
Tocarem port quan es gite el dia
Em reben savines
I olor de romer
Volar de gavines
I un cel transparent
Arenes rosades
Que oculten corals
I dunes que amaguen
Besades de sal
