Ben poca cosa tens

Ben poca cosa tens
la taula i uns quants llibres
l’enyor d’ella que és lluny
i tampoc no l’oblides.
I aquest silenci dens
de paraules no dites
si ara escrius a recer
de tanta melangia
et perdràs pels camins
d’una tristor benigna
la veu se’ t tornara
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot al carrer
fa una tarda tranquil·la
camina i a la gent
t per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden
quan tornis tot serà
mes assenyat i mes digne.
No hauràs oblidat res
no es mes lliure qui oblida
però duràs les mans
plenes de llum fresquissima