Matins del Penedès.
El sol bonic de Maig
esclata rialler
rebent d’ell el primer bes.
Camins tots ombrejats.
Refilen els ocells…!
Campanes repicant l’alegria del vol.
Oïu, fadrins, la crida
de l’esclat de l’amor!
Fadrina, caputxa blanca,
de flors, ell, et fa un ramell.
Fadrí de roja barretina,
de bon matí l’amor va amb ell.
Violetes per tot es troben.
És prova del gran amor,
-humil, diví-
que sent el seu aimador.
Entre l’ombreta del camí,
allà propet del riu,
allà on l’oreig fa olor de pi,
li diu així el fadrí:
Donzelleta, recordada sempre seràs
i el meu cor dintre el teu portaràs.
Matins d’amor del Penedès
que dolçament porteu,
el gai perfum del primer bes,
que al nostre cor poseu.
Esclateu amb vostra llum que fa florir
la poncella d’amor que no té fi.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /