Basques

I basques van esclatar, no vam saber
jugar a llepar,
i el blat no va ser blat fins que no el
vam haver cremat.
En l’enyor sembrat, el clar tapat, el
jaç cremat;
marranejo com el cercle tancat pel
compàs,
em destrempo com els sexes d’actors
porno aturats
i m’aixeco, “destallo”, “destenebro”,
m’enfado amb el brut mirall,
i tots els mals, tots els flancs cansats
es desperten…
Cada vesprada, a voltes rumiant
fumat,
I no tinc més “xines” que m’ajudin
a marxar..
I costa tant evitar la imatge del
rellotge trencat.
Aquell que un dia vam enterrar en un
sot profund d’una platja d’abans,
i l’hora que marca és la mateixa en
què la pedra el va aturar, i potser
ens agradaria que tot seguís igual,
i no hi ha res on aferrar-se mudar
és una constant.
Hem de canviar les coses perquè tot
segueixi igual
com el canvi reflectit al toll d’un
descampat… Hem de canviar les
coses perquè tot segueixi igual.