En un moll a l’illa de Tortuga
Enmig del bullici i la gent del carrer
Sota un vell barret s’aixopluga
El gest taciturn d’un vell bucaner
És famós pel mar de les antilles
I diuen que busca una tripulació
Però es diu que quan hi ha abordatge
Evitant ser vist a coberta
Sota el lleu balanceig de l’onatge
treu del seu cofre, un flotador
I surt carregat amb la daga i un sabre
Salta per la borda ja comença l’assalt
Va armat fins les dents però duu una bombolleta
Ha d’anar en compte si cau a la mar
I quan bufa llevant i a coberta hi ha aigua
Cal anar amb molt de compte, no pot pas relliscar
Agafa els manguets, però li fa vergonyeta,
A ell mai ningú li va ensenyar a nedar
Ha lluitat en més de mil batalles
el seu nom ressona en tavernes i bars
Els avis contaran rondalles
Del pirata que antany va conquerir els set mars
Sempre amb un fidel lloro a l’espatlla
una bandera negra oneja al pal major
i les naus fugen acovardides
temeroses de perdre la vida
en veure a la popa una figura erguida
amb un garfi, una espasa i un flotador
I sovint enyorant la terra i els arbres
En quan era jove i va triar el camí
No hi va pensar prou, ell no hi va pas caure
No sempre s’encerta quin ofici escollir
I guarda el flotador, tot pensant amb nostàlgia:
“maleït el dia que em vaig fer a la mar”
“maleït el dia que em vaig fer a la mar”