Si la feina t’abandona
i aquell vers ja no t’inspira.
Quan l’amor et decepciona
i els amics ja no et conviden
un anhel encara albira
és la llum de Barcelona.
Des de Barcelona a Múrcia,
de la huerta a la alegría.
Des de Barcelona a Vigo,
os centollos pola ría.
Mira, mira la ciutat comtal
és turística i domèstica
és una postal.
La ciutat per mi ressona
se m’ofrena a mica a mica
et recordo, ai, marona
arribant des de la vila
quan encara eres petita
a la tendra Barcelona.
Des de Barcelona a Napoli,
spaghetti i mozzarella.
Des de Barcelona a México,
bandoleros de la sierra.
Mira, mira, la ciutat comtal
és turística i domèstica
és una postal.
Retallada per les ones
d’una onírica calitja,
una dansa de neurones
s’improvisa cada dia
ara rius, ara sospires,
recreada Barcelona.
Des de Barcelona a Sitges,
Santiago Rusiñol.
Des de Barcelona a New York,
I want play a match of Baseball.
Mira, mira, la ciutat comtal
és turística i domèstica
és una postal.
Barcelona, Barcelona…
