El vaig trobar de matinada.
Com un guerrer que va al combat
anava armat d’escombra i pala,
mig adormit, mal afaitat.
Jo me’l miro, ell em mira,
jo me’l torno a mirar.
Ell, capbaix, va i sospira.
Jo el convido a pujar.
Me la miro i me mira,
me la torno a mirar.
Enrotllada va i sospira.
Tia, li dic, puc pujar?
Angelet, criatura!
Jo li faig, maternal,
un bon bany de cultura
i un de sabó (això et cal!).
La tia va flipada
i té peles, segur;
segueix-li la jugada
de l’aigua i del xampú.
I amb banys de cultura
i rosat gel moussant,
el xicot de pell dura
com es va culturitzant!
No diré “casserola”,
no diré “botiquí”.
Diré “farmaciola”
i “tupí”.
I aprendràs els pronoms febles,
llegiràs en Carner
i faràs versos amb rebles
que rimin d’allò més bé.
“Ginesta, altra vegada,
ve el juny i ja s’ensuma.”
Ai!, xineta, m’agrada
l’amor en jaç d’escuma.
Anem, doncs, a la banyera.
Visca el sabó i la cultura!
I que s’alci la senyera
com un far en la nit dura.
Jo me’l miro (em mira),
ell em mira (jo la miro),
jo me’l (me la) torno a mirar.
Ens hem enrotllat “la tira”,
ens mirem sense parar,
ens banyem sense parar,
sens parar…
