Banquisa

La meravella surt del desglaç, / la punta dels cabells / i darrere seu els cossos dels amants / a la deriva, a l’oceà / l’escalfor redimeix eixe gran sentiment, / s’articula en progressió creixent; / i ja ha començat a surar en ferm, / el pols serè del que era latent / es mostra tal com és. / Infinitament el nostre voler es reprodueix, / la flor de lotus batega entre els dos pits, / vestíbul llarg i intens. / Per endavant tenim un trajecte/ carnalment sinuós i ascendent, / no queda lluny, sense pressa; /manquen les passes més importants, determinants. / Fluir de cossos, a sobre, a sota, / carícies circulars, / humitat, calor, desig, / torrents de sensacions / a cada sentit. / Infinitament el nostre voler es reprodueix, / la flor de lotus batega entre els dos pits, / vestíbul llarg i intens. / L’anhelada pinzellada per al llenç, / encaix de plasticitats, / esculpir una esfera d’atraccions, / entren i ixen constantment per la pell / tota encesa, abans sospirs, ara gemecs, / agarrar-se amb decisió / i pujar un altre esglaó. / Infinitament el nostre voler es reprodueix, / la flor de lotus batega entre els dos pits, / vestíbul llarg i intens. / Infinitament el nostre voler es reprodueix, / la flor de lotus batega entre els dos pits, / vestíbul llarg i intens. / Infinitament. / Infinitament.