No esperen miracles
fan balls de saló
segueixen coses pautades
trepitgen petjades
tan buits d’emoció
ja ho deien a les notícies
que falten carices
i sobra carbó.
No ho entenc
tot sembla fet a la mida
per fer de la vida
un camí per la gent
que va menjant cireretes
passeja amb xancletes
i no fa servir el cervell.
I sol, tan perdut
m’importen poc les paraules
no puc adreçar-les.
I jo, sense tu
segueixo coses pautades
trepitjo petjades
faig balls de saló…
Em faig por.
