Pare Noè, que inventàreu la vinya
i Lot també, bevedor de secà
(a qui vull mica gens criticar
perquè l’Amor, que tants mals ens endinya
amb filles seves el fes ajuntar)
i sant Pitof patró excels d’aquest art.
Tots tres alhora vulgueu replegar
ai!, l’esperit del difunt Jean Cotart.

Era un sarment de la vostra nissaga
vi del més bo sempre va xerricar.
No duia pas cap escut ni cap daga
prô mai ningú no li va arrabassar
el got de vi quan el duia a la mà.
Per a engatar-se no va fer mai tard.
Nobles senyors no deixéssiu vagar
ai!, l’esperit del difunt Jean Cotart.

Tentinejant com un vell que s’afanya
l’he vist sovint quan se’n ‘nava a clapar
i una vegada es va fer una banya
perquè amb la mona es volia ajocar.
En aquest món poc podríeu trobar
qui tant begués sense mai quedar fart.
Obriu la porta en sentir-lo trucar
a l’esperit del difunt Jean Cotart.

I si algun cop hagués escopit rai!…
Cridava fort: «Tinc el coll com d’espart!»
sense poder estroncar la set mai,
mai!, l’esperit del difunt Jean Cotart.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /