Baixem del cel estrellat
Vull veure com dibuixes el teu món
Pintem en un paper mullat
Fins que un dia ens atrapi la son
Baixem del cel estrellat
Vull veure com dibuixes el teu món
Pintem en un paper mullat
Fins que un dia ens atrapi la son
Ho sento de veritat potser creus que deliro
El temps passa volant i volant jo t’estimo
Desperto al teu costat i crec que somio
Nena no és bogeria que ja no sé com dir-t’ho
T’observo mig adormida
No em cal res més per viure
Baixem del cel estrellat
Vull veure com dibuixes el teu món
Pintem en un paper mullat
Fins que un dia ens atrapi la son
Baixem del cel estrellat
Vull veure com dibuixes el meu món
Pintem en un paper mullat
Fins que un dia ens atrapi la son
Quan som davant del mar i els ulls et brillen
Quan portes una flor a la orella i em desitges
Ets la poesia que balla entre els meus dies
No hi ha melodia que iguali el teu somriure
Escriure’t, ets tant bonica
Voldria llegir-me cada lletra del teu cos
Respires el què somies
Podries ser el què m’inspira
Baixem del cel estrellat
Vull veure com dibuixes el teu món
Pintem en un paper mullat
Fins que un dia ens atrapi la son
Baixem del cel estrellat
Vull veure com dibuixes el teu món
Pintem en un paper mullat
Fins que un dia ens atrapi la son
Baixem del cel estrellat
Vull veure com dibuixes el meu món
Pintem en un paper mullat
Fins el dia que toquem el dos
