Monsenyor, l’astre del dia,
com no n’estic admirat,
em nega el foc, però el seu foc pot confitar-se’l:
avui tu i jo estem citats.
La llum que a mi més m’agrada
és la dels teus ulls de gat.
La resta, m’importa un rave.
Avui tu i jo estem citats.
Monsenyor, el meu propietari,
com tot li ho tinc devastat,
em treu del pis, però el seu pis pot confitar-se’l:
avui tu i jo estem citats.
La llar que a mi més m’agrada
dins del teu cos l’he trobat.
La resta, m’importa un rave:
avui tu i jo estem citats.
La dona que em té a dispesa,
com hi estic massa endeutat,
en nega el plat, però el seu plat pot confitar-se’l:
avui tu i jo estem citats.
El tall que a mi més m’agrada
és el del teu coll nacrat.
La resta, m’importa un rave:
avui tu i jo estem citats.
El meu patró, el vell notari,
com no rendeixo al seu grat,
em nega el sou, però el seu sou pot confitar-se’l:
avui tu i jo estem citats.
El sou que a mi més m’agrada
és un bes teu al comptat.
La resta, m’importa un rave:
avui tu i jo estem citats.
Sa Majestat Financera,
en no aprovar el meu posat,
guarda el seu or, però el seu or pot confitar-se’l:
avui tu i jo estem citats.
La joia que més m’agrada
és el teu cor ple d’esclat.
La resta, m’importa un rave:
avui tu i jo estem citats.
