Avui he tornat a casa
i ara us escriuré una carta,
he recuperat el meu paradís perdut.
El lloc on vam ser feliços,
fins que un àngel implacable
ens en va foragitar.
La terra cremada, el gener del 39,
la porta tancada, i l’exèrcit vençut
s’enduu el teu nom.
És la història del meu pare,
d’una eufòria entusiasta,
noves eines per construir un món nou.
Fragments de la meva vida,
records d’una ferida,
els carrers on vaig caminar per primer cop.
La gran retirada, el gener del 39,
la porta tancada, feia dos dies que havíem marxat.
A la desesperada, i tu et vas quedar sol,
carreteres glaçades i la platja infernal
que us espera més al nord.
Avui he tornat a casa,
avui t’han fet un homenatge,
a tu i a tots els mestres represaliats.
La façana de l’escola
ara lluirà una placa,
i jo sento un profund alliberament.
El sol brillava, el febrer del 2019,
i tots desitjàvem que el teu puny alçat
marqués el rumb dels nostres cors.