Cada dia ens veiem somriure menys
Cada dia ens fa més mal el cor
Cada dia estem més sols i no ens parlem
Cada dia estem pitjor que ahir
No vols mirar al passat
El silenci és el present
El futur ja no existeix
Ja fa temps que ens l’han venut
Aturats en un embús
Nits i dies van passant
Encerclats per un mirall
Per no deixar de veure el que som
Cada nit sento respirar la por
Cada nit recordo el que no he fet
Cada nit oblido que és de nit
Cada nit ja no depèn res de mi
No vull tornar a somiar
Ens fan estar desperts
La utopia ja no existeix
Ja fa temps que ens la van robar
Aturats en un embús
Nits i dies van passant
Encerclats per un mirall
I no deixar de veure el que som
