Em capbusso i busco Atlàntides al fons de l’oceà més blau
on la llum del sol s’ofega en els silencis abismals, en pau
La promesa del teu cor
se m’ha empassat el món
i no em deixa més sortida
ara el fons crida el meu nom
i trobo el que creia perdut
Vull omplir-me d’emoció
i la promesa d’un demà millor
i entregar-me sense por
i la vida que em sorprengui un altre cop
Em despulles com els arbres es despullen a l’hivern, cansats
quan arribi l’equinocci el proper març ens alçarem més grans
Els dies seran més llargs
i ens marcaran el pas
cap a la superfície
res tornarà a ser el mateix
la teva veu em marca el rumb
Caient a poc a poc, enmig de la foscor
he vist un punt de llum al fons
ja no sento buidor i ja no sento por
al submergir-me en el teu cos
I no ho tindré mai tot
però sé que ho tinc a prop
per fi el món té sentit de nou