Un cop la passió pot més que la por,
la por infinita d’abraçar el teu cos.
D’una manera estranya i prenyada d’avís
el cor desvetlla en mi la més gran injustícia.
Jo, que no tinc paraules perquè tu puguis sentir-me,
no sé com desfer-me d’aquesta agonia
un cop deixats enrere els vils anys de desig,
desitjos acomplerts de manera astuta.
M’adono que fer-te mal seria ferir-me,
que hi ha un abans i un després de tenir-te.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /