Arribarà

Voler-ho segur, és voler-ho incert
Ja saps no es pot guanyar, si la por no es perd
No es pot aturar, no s’hi pot fer res
Perdura, el canvi perdura

Sempre mastego gingebre
Perquè les cordes em vibrin
Perquè se’m passi la febre
Perquè el meu cos s’equilibri

Per créixer com un rizoma
Per no mossegar la poma
Per fer créixer els nostres somnis
De sortir de Barcelona

Encara que ens vulguin a terra
Encara que, encara que
Encara que ens facin la guerra
Encara que, encara que
Encara que es vengui l’esquerra
Encara que, encara que
Encara que ens mati l’espera,

Avui jo et vull cantar que arribarà

Has de saber que arribarà
Has de saber que arribarà
El vell demà arribarà
Arribarà, arribarà, arribarà

Voler-ho segur…

Avui vull somiar, el mateix que tu
Poder-nos sumar, poder creure’ns-ho

Avui vull somiar
Un nou demà que es el mateix que tu
I així poder-nos sumar
Poder lluitar junts, poder creure’ns-ho

Un món on
On la plata no és deute
On l’obrer és arquitecta
Units pel dialecte
Sense cap línia recta

On la plata no és deute
On l’obrer és arquitecta
On s’accepta el defecte
On el pacte no es recta

Un món fosc i clar, un món molt més sa
Un món on l’avui, vulgui ser el demà
Un món on l’asfalt, no ha tapat la falç
Avui hem somniat un món, que ha perdut la por de perdre

Voler-ho segur…