Avui sí puc veure,
veure el meu somni.
Però sento algú dins meu
dient: “No t’il·lusionis.”
Anar descalç em crema.
És fer un salt enrere
sense saber cap on vas,
em desespera.
Però mai hauré de parar,
mantindré el cap ben alt.
Trobaré milers de grans muntanyes
on els camins em portaran al cim.
És difícil fer aquesta pujada,
puc perdre’m sola a mitjanit.
No és qui guanya aquesta cursa.
Ni saber què tens a l’altre costat.
És arribar!
La lluita es presenta
com un mar amb tempesta.
Colpeja fort dins meu però
no, no m’enfonsa.
No oblidaré, no,
tant dolor i angoixa.
No perdré l’esperança.
La fe em dona força.
Però mai hauré de parar,
seguiré lluitant, perquè
Trobaré milers de grans muntanyes
És difícil, puc perdre’m. No és qui guanya.
És arribar!
