Toulouse està prop. Allà el cel és gris.
Em sentiré estrany en terres llunyanes.
Temptant un destí ple d’àrides estances.
Alcoi serà un dol. Carrers i muntanyes
de ciutats cremant. El foc i les cendres
fan nàixer un nou món, on bé saps què passa.
No plores amor! De tu jo no em marxe.

Tot es veurà amb més claredat en la distància, amor.
Jo allà tindré el cos trencat de recordar-te, amor.
I em sentiré amb més ganes que mai de retrobar-te, amor…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /