Les cases del carrer ja no són tan boniques com abans. Faroles i ocellets, paisatge acollidor que es fon en una era decadent que tu has creat. I sentenciat. I ara vaig caminant sol on solíem caminar junts, ara vaig caminant sol on solíem caminar junts, ara vaig caminant sol on solíem caminar junts. I ara vaig caminant. Paraules i debats van embellir allò que junts vàrem trepitjar. Curiosa observació: dos ulls perduts veuen diferent que quatre de ben avinguts. Sincerament, en faré una llei. I ara vaig caminant sol on solíem caminar junts, ara vaig caminant sol on solíem caminar junts, ara vaig caminant sol on solíem caminar junts. I ara vaig caminant, endavant, caminant. La barrera entre tu i jo crea aquesta distinció i remou tot allò que és estàtic. Nous espais per conquerir, nous perfils a definir. Tot d’encants que em portaran al canvi.

