Les cases del carrer ja no són tan  boniques com abans. Faroles i ocellets, paisatge acollidor que es fon en una era decadent que tu has creat. I sentenciat.   I ara vaig caminant sol  on solíem caminar junts, ara vaig caminant sol  on solíem caminar junts, ara vaig caminant sol  on solíem caminar junts. I ara vaig caminant.   Paraules i debats van embellir allò que junts vàrem trepitjar. Curiosa observació: dos ulls  perduts veuen diferent que quatre  de ben avinguts. Sincerament, en faré una llei.     I ara vaig caminant sol  on solíem caminar junts, ara vaig caminant sol  on solíem caminar junts, ara vaig caminant sol  on solíem caminar junts. I ara vaig caminant,  endavant, caminant.   La barrera entre tu i jo  crea aquesta distinció  i remou tot allò que és estàtic.   Nous espais per conquerir,  nous perfils a definir. Tot d’encants  que em portaran al canvi.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /