Sempre he pensat que tard o d’hora arribaria aquell moment
en que tu i jo ens podríem dir les cosses que hauríem d’haver dit fa temps.
He somiat i encara em sento somiant despert quan hi ets.
Pro cada cop que vull tocar-lo el somni desapareix,
i no puc seguir esperant.
Podràs guardar un record
d’allò que ja no tens.
Pro del que no ha passat no en queda res.
És ara o mai.
Perquè ara hi ha algú nou
que m’ha parlat d’amor,
i sento que el meu cor es trenca en dos.
Com una flor que es va marcint mentre el temps ens va passant.
Aquests moments han anat fonent-se i potser que no torni mai.
Si algú dels dos obrís la porta, si almenys ja haguèssim fet un pas;
potser que avui podria dir-te si això comença o ha acabat,
pro no puc seguir esperant.
Podràs guardar un record
d’allò que ja no tens.
Pro del que no ha passat no en queda res.
És ara o mai.
Perquè ara hi ha algú nou
que m’ha parlat d’amor,
i sento que el meu cor es trenca en dos.
I és ara o mai.
Ja no hi haurà una altra oportunitat.
Perdrem l’amor que no hem trobat.
Podràs guardar un record
d’allò que ja no tens.
Pro del que no ha passat no en queda res.
És ara o mai.
Perque ara hi ha algú nou
que m’ha parlat d’amor,
i sento que el meu cor es trenca en dos.
Es trenca en dos.
