Cada dia miro tot el que tinc al davant,
un cercle que es renova mentre jo vaig caminant,
un món ple d’energia que supera la pressió
del pas descontrolat d’incomprensió.
Necessito temps, recuperar cada segon
per viure amb alegria cada tros del meu entorn,
gaudir de la bellesa que desprèn cada moment,
la vida mai no atura el moviment.
Un lloc, on viure sense pressa,
on cada pas espera il·luminar un nou destí.
On tot encaixi peça a peça,
on compartir, sigui el camí, ara i per sempre.
Vull veure la terra mantenir la intensitat,
la força i la tendresa que ella sempre ha generat.
Imatge inigualable que ens regala sense esforç,
pintada amb tota classe de colors.
És moment de poder prendre sàvies decisions,
canviar les estructures i buscar noves accions.
Fer d’un nou equilibri un possible nou demà
un nou camí per tornar a començar.
Fem real la utopia,
del canvi el nou present capaç de fer
que cada dia creixi una mica el moviment.
