Acaricio un camp de blat
i un clatell mentre fem mandres.
Té els llavis de caramel,
visc amb el sucre pels aires.
Mai he vist nas tan bufó,
rep petons quan no s’ho espera,
baixo cap al Canigó
quan esclata la primavera del meu cor.
Si soc al millor lloc del món,
regal dels déus, carta d’amor,
un cor preciós per fer petons.
A les mans hi té un tresor
les moixaines que em fan perdre
el sentit, la gravetat,
tot el temps d’avui al vespre.
Fa baixada ventre avall,
al melic faig el trapella,
la becaina és als malucs,
i el berenar sota l’esquena.
I tanco els ulls i tiro avall,
sento el perfum de la carena.
D’un cim preciós, com de l’Olimp,
hi he recolzat llavis i llengua.
Si soc al millor lloc del món,
regal dels déus, carta d’amor,
un cor preciós per fer petons.
I si de cop et miro als ulls,
i m’entravesses fins l’esquena
i em veus les pors dins les costelles
que es trenquen quan noto el teu pit.
Era de dia i ja és de nit,
i ara és estiu cada desembre.
