La por de trobar-te en records,
que m’inundi l’enyor
de quan et tenia a prop.
Saber-me capaç de plorar
fins desfer la raó,
i no trobar-me…
I ara com ho faig per tornar a confiar?
La sort de caminar amb el cor
és també seguir un buit
que m’espanta.
I ara com ho faig per tornar a confiar?
En els dies de calma quan les pells s’ho expliquen tot;
en les paraules àgils que no entenen de rancor…
I ara com ho faig; diga’m, ara com ho faig?
Ara com ho faig per viure amb tot això?
Compartíem el dolor
i ara em costa d’entendre que no
comparteixo l’enyor.
Compartíem el dolor
i ara em costa d’entendre que no
comparteixo…
En els dies de calma quan les pells s’ho expliquen tot;
en les paraules àgils que no entenen de rancor…
I ara com ho faig; diga’m, ara com ho faig?
En els dies de calma quan les pells s’ho expliquen tot;
en les paraules àgils que no entenen de rancor…
I ara com ho faig; diga’m, ara com ho faig?
Ara com ho faig per viure amb tot això?
