Ara amb ell penso

Ara amb ell penso
-em falta tant!-
i el vaig recordant
cada instant.
Les paraules d’ahir
tot allò que em van dir
-que no era res, si vols-
però, avui, per mi és sublim.
I… mira,
jo no ho voldria,
però el riure seu
sona dintre meu
quan no hi és.
I no puc fer-hi res.
Potser em passarà
i un dia vindrà
que amb ell ja no pensi més.
Mai més recordar!
Que aquest meu desig s’acompleixi!
Però avui, com penso amb ell!