Quan t’aixeques i la pena no et deixa esmorzar,
tot fora de focus, gairebé estigmàtic.
I com aquells envasos de vidre d’abans,
voldries que aquests dies fossin retornables.
Sóc aquí a la vora,
puc venir a deshora,
i no tinc cap altre pla.
I amb el que hem passat aquests anys plegats,
tinc un munt d’estones dins la butxaca
per poder esborrar mica en mica el mal
d’aquests cops que el temps ens va donant.
Aquell matí, quan ens vam despertar
al mig de la platja, buscant les sabates.
La nit tan fosca què em vas aguantar
una altra trucada a mitja matinada.
Mentre t’abocava
tota la ressaca
d’un dissabte equivocat.
I amb el que hem passat aquests anys plegats,
tinc un munt d’estones dins la butxaca
per poder curar reparant el mal
d’aquests cops que el temps ens va donant.
Ja sé que ara mateix et sembla que fas nosa
i tot és buit i no ets capaç d’estar
i les hores passen com pluja gelada
lliscant-te pels dits de les mans.
I amb el que hem passat aquests anys plegats,
tinc un munt d’estones dins la butxaca
per poder esborrar mica en mica el mal
d’aquests cops que el temps ens va donant.
I amb el que hem passat aquests anys plegats,
tinc un munt d’estones dins a la butxaca
per poder curar reparant el mal
d’aquests cops que el temps ens va donant.
