No hi ha res. només una veu
que es desfà, dins de l’univers.
Vaig ser feliç
quan el sol brillava com mai
sobre el teu cap
quan amb la mà
jo et podia tocar, i acariciar…
És de nit, i tinc tant de fred
que sols vull, apagar la llum.
I aquella llum
ara em mira i se m’endú
jo penso en tu,
tot és estrany,
aquí tot és estrany, sense tu…
Et preguntes com enterrar els teus somnis en un calaix,
però senzillament…, ho has de fer.
