Fou tan estrany,
semblava només un infant
però sabia l’averany
de tothom,
del petit i del gran.
Sabia com s’eixuga el plor,
de cada flor
té un nom.
Només l’amor
donat i compartit és dolç;
la vida deixa massa pols
i dolor
em va dir passant.
Ja no l’he vist;
recordo en va
l’adéu tan trist
que em va fer amb la mà.
