Com és que un home com tu vol matar un geni?
Com vols acabar amb una ment lúcida i boja?
Com és que a tu resurrecte de l’horror.

Et trobes al mig entre la vida i la mort,
ara veus les coses sense cap preestabliment.
Com és que a tu resurrecte de l’horror.

Buscant el matís del color de la sang, ple d’ansietat.
Si vas riu amunt la teva ànima va cap abaix,
el reflex de l’aigua et diu que potser has arribat.

Deixar el cor a les tenebres per tocar aquell temps.
Sentir dins la por de sempre, no saber qui ets.
Teva és la teva penitència, teu serà el secret
d’aixecar el pont en ruïnes, d’encarar al nou deu.

Buscant la raó de perquè tant horror, la societat.
On és el límit quan l’odi en aquesta vida esdevé pau
se t’obren les portes del cel i l’infern, un deu reneix,
per què tant dolor?

La cúpula de Coppola amb la llum de Conrad al Vietnam canten la cançó,
de a què aferrar-se quan s’ha mort per dins del tot per no sentir-se boig.

Deixar el cor a les tenebres per tocar aquell temps.
Sentir dins la por de sempre, no saber qui ets.
Teva és la teva penitència, teu serà el secret
d’aixecar el pont en ruïnes, d’encarar al nou deu.

Deixar el cor a les tenebres per tocar aquell temps.
Sentir dins la por de sempre, no saber qui ets.
Teva és la teva penitència, teu serà el secret
d’aixecar el pont en ruïnes, d’encarar al nou deu.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /