Una cançó feta a mida per als rics.
Com un abric de ministre o banquer
Una cançó feta a mida per a tu,
que no la pugui cantar més ningú,
fes-me l’encàrrec, paga i te la faig.
Prima com pluja o gorda com raig.
D’usar i llençar o molt transcendental
llarga no, de mesura sindical.
Que acariciï o talli com falç.
Que l’aprofitis per curar-te els mals.
Grisa com boira o lluent com l’escat.
Que quan comença, creus que s’ha acabat.
Si no em surt, et reemborso i en paus.
Però les drogues, dones, cartes, daus…
Se’ls han menjat i no te’ls puc tornar.
Et juro que la tindràs per demà.
S’ha trobat mort un professional,
d’un tret al front, al barri del Raval.
Sembla ser que fabricava cançons
unes suaus, però d’altres com canons.
D’usar i llençar o molt transcendental.
Llargues no, de mides oficials.
Acariciants o tallants com falç.
Alguns les usen per curar-se els mals.
Grises com boira o lluents com l’esclat.
Verdes com herba o d’or com el blat.
Fines com seda o grasses com doll.
Les feia a mida, estava mig foll.
Gràcies, Paolo, pel teu “Ra ta tià
ra tata tiàra ta ta qui lo sá”.
