TORNADA
Qui calla “s’aufega”
qui parla quan plora
somiar havanera
dormida a “la sombra”.
Llevar-me la pedra
perquè ja me sobra
nascuda a la terra criada a l’horta
de família obrera i treballaora.
ESTROFA
I jo que tenia massa coses
dins ben del cap m’han esclafat
ja no sabia jo com estimar
m’ha llastimat.
És el poder de la valentia
no hi ha més tu tia
no me pareixia a soles amb Maria
el fumeral era cosa mia, jo no ho sabia
o mare ‘mamma mia’.
PONT
No et pots creure, ¡qué locura!
feta pols sempre, no havia cura
som dos versions de mi, l’una m’anima l’altra me crida
l’una positiva l’altra destructiva unflant-me els ovaris de la tontería.
TORNADA PEP BOTIFARRA
Qui calla “s’aufega”
qui parla quan plora
somiar havanera
dormit a “la sombra”.
Llevant-me la pedra
perquè ja me sobra
nascut a la terra criat a l’horta
de família obrera i treballaora.
ESTROFA
No em deixava volar quan estava activa
opinions dispars mala sang ferida
no estava tranquila no hi havia clímax
pensament suïcida al final del dia.
Ja no em coneixia ni jo
l’amor per la vida canviava el guió
respecte família locura sinó
es per els meus estaria a la vora al filó.
PONT
La ment es massa traicionera, ah ah ah!
els meus defectes fan foguera, eh eh eh!
crec que ja he trobat la manera la guadaña sota
ballant-li una jota, més d’una bleda brota.
La ment es massa traicionera, ah ah ah!
els meus defectes fan foguera, eh eh eh!
crec que ja he trobat la manera la guadaña sota
ballant-li una jota, més d’una bleda brota.
TORNADA
Qui calla “s’aufega”
qui parla quan plora
somiar havanera
dormida a “la sombra”.
Llevar-me la pedra
perquè ja me sobra
nascuda a la terra criada a l’horta
de família obrera i treballaora.
De família obrera i treballaora.
