No conec ses teves passes
quan m’abraces i em rius,
pessigolles amb es ulls en pau.
Animeta lliure ho fas
per jugar una estoneta
i te’n vas a volar
en es teu univers d’infant,
on dibuixes en colors el món
que és de paper
i en fas una avioneta.
Abraç es present
i aprenc de tu
que no hi ha res a sa vida més plaent
que trobar-se a un mateix visquent
es moment sent molt conscient.
….
T’escric sense escriure
com de costum
per pensar lo que no dic
que és lo que no saps.
T’escric sense escriure
sentint d’amagat,
escoltant es pardalets
com van inventant
tot lo que vull viure
però no és real
i aquí ho puc descriure
i t’ho puc cantar.
