Fa encara no un any
et veia saltant pels camps.
Vella, mig cega, però fidel,
malgrat anar a la teva.

Cada cop que veig
que ja no hi ets…
Només un munt de cendres
en un cofre vora el llit.

Et recordo amb aquella mirada franca d’animal negre
Et recordo amb aquella mirada franca d’animal negre
Animal negre

Malèfica tensió primaveral anual
que obstaculitza el respirar normal.
No aconsegueixo ja, encara i mai,
acabar de situar-me en l’aquí i l’ara.

Et recordo amb aquella mirada franca d’animal negre
Et recordo amb aquella mirada franca d’animal negre
Animal negre

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /