Animal d’esperances i memòria

Animal d’esperances i memòria.
No he volgut ser humà d’altra manera.
No he volgut ignorar i resignar-me.
A ser, poc més poc menys, com una fera.
Límits, conec molt bé tants i tants límits.
I visc pugnant contra aquests límits. Límits.
Sol i acompanyat prove de ser útil.
Amb cançons d’amor, amb cançons de lluita.
Inventari incomplet de temps i vida.
Refaré aquells camins que vaig fer sol.
Ara que amb tu sé que sóc més lliure.
I amb les últimes ratlles del dibuix
miraré el mar, escoltaré els meus morts,
ombres estimades que en mi habiten.
Negaré decepcions, continuaré esperances.