Tot respira i l’aire m’entra,
torno a tenir la veu a flor de pell.
No hi ha res tan perfecte
com el fet de poder sentir-me bé.
Buscant, palpant, notant la màgia de la nit
que no deixa de seduir-me,
apunt per fer el què se’m dona més bé,
no hi ha més temps d’espera.
L’ànima se’m mou i recupero l’energia.
El moment ho és tot, la meva lluita és dia a dia.
He buidat el cap i sense
més pensament que el moment en què estic,
espero amb impaciència
que arribi l’ombra que vaig perseguint
i que a moments aconsegueixo
diluir amb les notes que el meu cos dicta.
Apunt per fer el què se’m dona més bé,
no hi ha més temps d’espera.