Anem perdent

I on son els meus records Enterrats en un sot,
I ara que els vull trobar, potser faig massa tard,
I on son aquells sorolls, Que escoltava abans
I on deu ser el meu abric, Que m’abrigava tant.
Ja fa massa temps que no comptem els trens
Ja em perdut uns quants
Tot és recargolat, metàfores a part i anem pel camí pla.
I on deu ser el meu esclop, Es marró o es groc?
Sota el coixí del gos del veí
El gust és més amarg, tot sona diferent
I d’un ull ja no m’hi veig,
El gust és més amarg i em pica sempre el cap i ja no m’ha crec res!