Sé que vaig distret
potser a pas lent, i busco
sé que m’entretinc
sovint amb tot i amb res.
Que no és fàcil saber que és important
Que el que em porta fins a tu em pot atrapar,
aturats, parlant o dient res,
Buscant camins tant diferents.
Sé que cadascú
te el seu moment, per entendre’s,
sé que potser no sóc
el millor en res.
Però jo espero sempre a prop del teu gran salt,
a què et decideixis a fer un pas més,
reposa si així ho vols
i, si prefereixes, espera’t a demà.
Caminaria tant, per poder anar a poc a poc.
Veig que quan anem
tot avançant com ens deixen.
caus de tant en tant en oblidar.
Que no és fàcil saber que és important
Que el que em porta fins a tu em pot atrapar,
aturats, parlant o dient res,
Buscant camins tant diferents.
Caminaria tant, per poder anar a poc a poc.
