La rebel·lió està més que justificada.
La incorrecció esdevé una obligació.
Com no ser irreverent vers el que no mereix sinó insolència?

Com pots gaudir encara dels banys? Tèrbola és l’aigua de la indiferència.
No tens ganes de bordar amb franquesa?
Tens por d’embrutar-te del fang de la contradicció
i optes per refugiar-te al teu castell d’ironia i sarcasme?
Què et van arrencar a tu per seguir gos fidel als amos?
Qui et va fer tant de mal que t’aferres cegament a l’ideal?

Els Ideals moren ofegats si t’hi aferres massa fort.
I esdevenen Dogma.

Hi ha gossos que moren de ràbia… i tu gos ?
No vols fer un últim lladruc sincer contagiat per Lisa?
Sentir la bogeria salvatge i udolar com un llop
abans de les convulsions mortals de la ràbia;
Tornar al teu Origen en el teu ocàs!

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /