Un desert gran i blanc. Sis gossos davant que borden, mosseguen la boira.
L’home es posa bé els guants, fueteja i trenca l’últim silenci antàrtic.
M’expliques la història com qui evoca un càntic que ara torna i torna i torna.
I dius que tu ets com ell, com el vell Amundsen.
Tots els instants del futur dins un got i mira… I giren i giren…
Mil nou-cents vint-i-vuit. Amundsen es perd per sempre intentant tornar a viure la glòria. Brindes per l’expedició. T’apropes, m’abraces amb la teva fusta noruega.
Potser tornaràs quan hagis plantat la bandera que ara gira i gira i gira.
Però tornaràs a marxar com el vell Amundsen?
Tots els instants del futur dins un got i mira… I giren i giren…
