El meu ritme pot fer ballar i fer-te cremar la pista
El meu ritme pot fer pensar i canviar el teu punt de vista
El meu art pot ser real o pot ser idealista
El meu art va contra la l’art i contra l’artista
Tot i que tinc de pedres plena la taulada
No vull ser un crític darrere de la mampara
Vull qüestionar per actuar des de l’arrel de l’arbre
Jo sóc el fill que es revela contra el pare
A vegades m’encenc vull que tot cremi
A vegades vull enderrocar el teu premi
Que fàcil m’és trobar, l’art fora del geni
I que difícil m’és trobar l’orgull del gremi
Al meu voltant tots encegats per el nou dogma
Endevinant l’enigma, pendent d’un logaritme
Que avui controla el prisme, inconscients l’avisme
Entre la l’art i la indústria de l’estigma
Sang i música
Passió, lletres i mètrica
Cant, lírica
Amor, lluita i família
Compartint, mateix demà
Passió, lletres i música
Compartint, mateix lema
Amor, lluita i família
Fer-ho més simple, no és fer-ho senzill
Tornar al vell temple, fer-ho amb el vell estil
En blanc i negre estil cruella da vil
La mateixa eina la mateixa skill
Buscant la brúixola per no perdre el fil
Confús pel nou joc, pel seu nou deal
Escapant de la pantalla, en un món tàctil
Enamorat de l’ombra, estil retràctil
Calculo com s’acobla, el pèndul a l’incrèdul
La música el meu doble, la xarxa ja no m’omple
Els ídols lluny del poble, volen la vida estable
Per poder tenir un cable, i viure en un immoble
Ple de miralls, en comptes de finestres
Difícil és tenir, al seu lloc la testa
Quan per tu la vida t’és massa modesta
Acostumat a ser sempre el rei de la festa
Sang, música
(…)
