Però la més gris és l’hora que ve
Quatre o cinc, o sis vides més tard
Tu enyores a gent del carrer
Quan un home amb roba dins sacs
Tocant l’aire per tots els costats
Te demana si pots fer-li lloc
És com cels xapats per la meitat
O com creure que Amèrica dorm
Avancen carros simètrics i torts
Avança el sol, se surt del seu lloc
Te transporten famílies i cans
I el silenci patina al voltant
D’aquests homes cercats durant anys
Que malmenen i viuen tan poc
Què tot sols junts, què tot sols
I ara creus que Amèrica dorm
Tocant l’aire per tots els costats
Te deman si pots fer-me lloc
Ets com cels xapats per la meitat
O com creure que Amèrica dorm
D’aquests homes cercats durant anys
Que malmenen i viuen tan poc
Què tot sols junts, què tot sols
