Amb els ulls tancats

Caminava sola ben arran del penya-segat amb els ulls tancats.
Sota els meus peus s’estenia el mar etern, com foc ardent, clamava a tort i a dret.
Tenia ganes de menjar-me el món; de descobrir tot aquells racons
que són ben lluny dels meus malsons.
Un vaixell movia el vent expressament en direcció justo on era jo.
Tenia ganes de menjar-me el món; de descobrir tots aquells racons
que són ben lluny dels meus malsons.
I diuen que és fàcil somiar desperts, però encara ho és més viure amb
els ulls tancats.