Mira’m bé no sóc jo,
canvie quan s’alça el teló,
el què senc no podria descriure-ho,
esta gent, es argent la meua vitamina…
som com nitroglicerina.
En el cor, en la ment,
les notes d’un instrument,
per els voltants d’alguna ermita.
Tots sabem, és normal,
ningú viu eternament,
no tropeces amb dinamita.
Controlant la situació,
corre per les nostres venes
elèctrica alta tensió.
Entre wats i bastidors
cantant-li a les nostres penes
i entra el nostre cos en combustió.
Entre dins del teu cos
com si et donaren un mos,
tallant-te amb ganivets de plata,
mire el cor, de la gent,
per a tant de sofriment, he composat esta sonata,
fixat bé, no soc jo, es cosa del moment,
amb música soc com una tempesta,
micro en on, say come on, vine ací amb mi cabrón,
junts podrem eixir d’esta.
Jo sempre controlant la situació,
corre per les nostres venes
elèctrica alta tensió.
Entre wats i bastidors,
cantant-li a les nostres penes
i entra el nostre cos en combustió.
Come on!
Controlant la situació,
corre per les nostres venes
elèctrica alta tensió.
Entre wats i bastidors,
cantant-li a les nostres penes
i entra el nostre cos en combustió.
