Allò, que distingeix de les persones,
als altres animals, és que aquests altres,
si més no que se sàpiga, no tenen,
res que pugui, de lluny, ni comparar-se.
A la Mare dels Déus Desemparats,
a la barca d’en Pere, a les tres creus,
ni a la ruleta russa però passa,
que no se sap, com ara les muntanyes.
Que sense dir-se res se senten i
s’entenen bé les unes amb les altres,
no tenen ulls i es coneixen de lluny.
I ni que fos per tant per si de cas
no s’entén que siguem tan curts de gràcia
si intuïm perfectament plaer.
