i a sa terra a tot lo que em rodeja,
vos segur que jo me qued d’un peu
davant sa grandesa de Déu. Jo em perd.
I crit amb força:
Al·leluia, Al·leluia!
Si en sa nit veig llamps i tempestat
i tot el món bull sense trempança,
sé que hi ha un soleiet amagat
que mos durà sa bonança aviat.
I crit amb força:
Al·leluia, Al·leluia!
Si eś la mar plana amb tot els seus peixets
o ses ones amb gran potència,
tot això em deixa amb sos cavallets drets.
Oh, quina Omnipotència!
Com els arbres tot creix cap al cel
sense poder abandonar sa terra.
S’arbre mor, branques, brots, soca i rel.
S’homo viu sempre si a Déu és fel.
I crit amb força:
Al·leluia, Al·leluia!…
