Entre les branques i fulles
La nit el cel i els estels
granotes a la bassa
al silenci de claror
davalla el rierol
A la calma nit
de la llimonera la flor
allibera tot l’olor
i sempre, cada matí
el recorregut circular del sol
Ulls que no lamenten
sempre miren avant
cap al demà
el cap en alt
la llum si és tènue
ens regala l’encant
el cant dels llops allà al fonS
que arriben quan estic sol
si deixe de pensar
si em deixe portar
respire a poc a poc
l’ancora cau, el cos pren el vol
Respire a poc a poc
sols escoltar-te tinc prou
respire profundament
deixar-se acaronar
El cap sobre el teu cor
dibuixe unint estels al firmament
A la teua pell paraules
tens escrites les sendes
cada racó t’explore tendrament
delitar-nos pausat el temps
Sostenir cuscanelles
el plaer fa condensar
cabells, la piga, el teu tos
les mans et volen parlar
Escoltar la teua pell
acariciar-te tan…
galta, pit, llavis humits
dibuixe unint estels al teu cel
L’ancora cau
el cos pren el vol
aljub d’argent
tancar el rodó
No hi ha cap foscor
que eclipse per sempre al sol
el punt blanc que brilla allà sols, quiet
o estels fugissers
siluetes amb llum de lluna
que mouen els braços al vent
al matí branques d’olivera
ombres al terra, descans pel viatger
tancar el rodó, l’aljub d’argent
Mercuri entra a bessons
cèl·lules plenes de convicció
estaque els dits al bancal raïmer
el cos dansa satisfet
La d’alguns no és enveja sana
qui es vol veure lliure
ho és perquè estima com respira
La sàvia desintegra el metall
corfa de surera
la punta del seu punyal
sense por escolta la pròpia veu
per saber escoltar als demés
