He somiat un munt de prínceps blaus i cap com tu.
Músics, escriptors i actors que m’han commogut.
He tingut amors platònics que no oblidaré mai.
D’altres que s’han fos després d’haver-me enlluernat.

M’he creuat gent com tu en qui no m’hauria fixat,
ni tan sols hauria vist passar pel meu costat.
Però la màgia de l’atzar va fer que els teus ulls i els meus
es trobessin un instant, instant que es va fer etern.

No sé què ha passat, com he acabat
per algú com tu, tan diferent, perdent el cap.

La raó no té poder un cop el cor s’ha obert,
quan ho penso fredament, gairebé no em reconec.
El teu nom que em va sonar tan pretensiós i absurd,
ara quan el dic ressona en un lloc molt profund.

No sé què ha passat, com he acabat
per algú com tu, tan diferent, perdent el cap.

Em pregunto com pot ser i no ho entenc.
Si m’ho expliquen no m’ho crec, no m’ho crec.

No sé què ha passat, com he acabat
per algú com tu, tan diferent, perdent el cap.
No sé què ha passat, com he acabat
per algú com tu, tan diferent, perdent el cap.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /